Marina Martínez, doctora en Ciències Planetàries, parla a Puigcerdà de l'origen i l'evolució de la lluna
Aquest dimecres, 14 d’agost, a la Sala de Convencions del Museu Cerdà de Puigcerdà, va tenir lloc la setena conferència del cicle “A l’estiu, recerca’t”, que organitza cada any el Grup de Recerca de Cerdanya. La conferència portava per títol: “D'Apollo a Artemis: per què tornem a la Lluna?” i ha estat impartida per la doctora Marina Martínez.
Marina Martínez és llicenciada en Geologia, doctora en Ciències Planetàries per la Universitat de New Mexico i investigadora postdoctoral del Departament de Geologia de la UAB. Forma part de l’equip de la NASA que investigarà les mostres lunars de la missió Artemis III.
La Dra. Marina Martínez va començar explicant la formació de les estrelles i del Sistema Solar: la formació del Sol, els asteroides primitius, posteriorment (50-100 milions d’anys després) Júpiter i Saturn que, en un Sistema Solar inestable i violent, van provocar una intensa i llarga (200 milions d’anys) "pluja de meteorits" cap als planetes interiors. Això els va dotar d’elements com l’aigua que, tan a prop del Sol durant la formació del Sistema Solar, no haurien pogut tenir.
Després, va parlar de la formació de la Lluna i de la seva importància (estabilitza l’eix de rotació de la Terra, provoca marees...). Es va formar com a conseqüència del xoc de dos protoplanetes: la Terra primitiva i Teia, part de la qual va quedar absorbida per la Terra, i una altra part va quedar orbitant al voltant (la Lluna). Aquesta era un oceà de magma que es va anar refredant i es van anar formant diversos minerals, com els basalts i elements estranys pels quals hi ha interès econòmic per explotar la Lluna.
Va parlar també dels mars i de les muntanyes de la Lluna. En els mars es veuen menys cràters perquè estan coberts per lava solidificada posterior a aquella pluja de meteorits.
També va parlar de l’època dels grans impactes, el segon dels quals podria estar involucrat en l’aparició de vida a la Terra (les evidències isotòpiques de vida més antigues són d’immediatament després del cataclisme).
A continuació, va repassar les missions Apollo. Es va queixar que només en una d’elles hi va anar un geòleg, perquè totes les mostres que es varen portar van ser poc variades. A més a més, només una missió va alunitzar a les highlands i gairebé tot el que tenim provés dels mars. Resta molt per investigar: "llunamots" (moonquakes), guèisers, l’aigua...
La missió Artemis anirà al pol sud lunar perquè hi ha cràters on no toca mai la llum del Sol i hi ha aigua congelada. Es vol entendre els processos planetaris a gran escala (formació dels planetes i la Lluna, en concret, la seva evolució, d’on prové el vulcanisme lunar...), estudiar els impactes (hi ha reservoris lunars d’aigua enterrada?La vida es va produir gràcies a ells?) i el futur de la Lluna i de la resta de planetes i satèl·lits del Sistema Solar).
La conferència va ser seguida per un nombrós públic assistent, que va formular moltes preguntes en acabada aquesta.
El perfil
Marina Martínez, nascuda a Barcelona, és doctora en Ciències Planetàries per la Universitat de Nou Mèxic (2021), llicenciada en Geologia per la UAB (2013) i màster en Astrofísica, Física de Partícules i Cosmologia per la Universitat de Barcelona (2015). Va guanyar una beca Unió de Minerologia Europea (EMU) per a cursar Mineralogia Planetària a la Universitat de Glasgow (2014) i actualment està contractada amb una beca Margarita Salas per a la seva recerca postdoctoral a la UAB. El 2019 va rebre el premi Wiley en la 82a reunió anual de la Meteoritical Society a Sapporo (Japó)