Ofèlia Drags: "L’escena drag catalana està molt centralitzada, i a mi em fa molt contenta poder portar els espectacles més enllà de Barcelona"
Com neix l’Ofèlia? La resposta curta és que el meu personatge drag neix gràcies al visionat del programa Drag Race, que és el que ha fet que aquesta disciplina faci el salt al mainstream. La resposta llarga és que abans d’això ja hi havia alguna cosa: quan tenia potser cinc anys em mirava en bucle un vídeo d’Ennio Marchetto, un transformista que es vestia amb vestits de paper i feia playback. En aquell moment jo no tenia la paraula “drag queen” per anomenar-lo, però ara veig clar que d’alguna manera allò és el germen de tot. D’altra banda, el meu nom artístic ve del col·lectiu literari Ofèlia Dracs (del qual formava part l’escriptor urgellenc Josep Albanell), canviant-li la c del cognom per una g. D’aquesta manera lligo el drag amb els meus estudis de literatura i filologia catalana.
El meu nom artístic ve del col·lectiu literari Ofèlia Dracs (del qual formava part l’escriptor urgellenc Josep Albanell), canviant-li la c del cognom per una g. D’aquesta manera lligo el drag amb els meus estudis de literatura i filologia catalana
La literatura també era present a Bon profit!, l’espectacle que vas presentar a la Seu per la celebració de l’Orgull LGBTI+... Com va ser aquella experiència? Sí, en aquell cas la literatura va aparèixer en la forma d’uns poemes infantils de Miquel Martí i Pol, que parlen de menjar i que em van servir com a fil conductor de l’espectacle. L’experiència va ser molt positiva. Era la primera vegada que actuava a la Seu, la ciutat on he viscut tota la vida, i vaig comptar amb el recolzament de la família i els amics. L’espectacle va tenir molt bona rebuda entre el públic, la gran majoria gent que no havia vist mai cap espectacle d’aquestes característiques. Va ser molt important per mi posar en escena aquesta faceta meva que fins ara no s’havia vist mai aquí, i portar també la reivindicació que hi va implícita.
Quina reivindicació? Sempre es diu que el drag és política, i ho és, però crec que com a artistes LGTBI+ tenim el deure d’anar una mica més enllà i polititzar encara més els nostres espectacles. D’una banda, hi ha el tema de la llengua: el món drag a Catalunya (especialment a Barcelona) està molt castellanitzat, hi impera la norma del “si ho fas en castellà arribaràs a més gent”, i fer drag en català és encara, i per desgràcia, trencador. Evidentment, no soc la primera que ho fa. Hi ha també la Brigitta Lamoure, la Mega Pubilla, les 3 Qüins o la meva “mare drag”, la Jèssica Pulla, que són referents per mi. D’altra banda, hi ha la reivindicació que suposa voler portar el drag a espais rurals. L’escena drag catalana està molt centralitzada, i a mi em fa molt contenta poder portar espectacles d’aquestes característiques més enllà de Barcelona. Perquè les persones LGTBI+, visquin on visquin, tenen dret a gaudir d’un oci pensat per elles. Portar el drag a l’entorn rural significa, per mi, canviar mentalitats, obrir noves portes, dotar la gent jove d’uns referents que potser la meva generació i les anteriors, no vam tenir.
Sempre es diu que el drag és política, i ho és, però crec que com a artistes LGTBI+ tenim el deure d’anar una mica més enllà i polititzar encara més els nostres espectacles
Creus que queda molt camí per fer? Sí, encara queda molta feina. Tant en matèria de drets LGTBI+, com pel que fa a la llengua i la cultura catalanes, i a la reivindicació dels entorns rurals. Cal que s’aposti per l’art drag i que se’l dignifiqui pagant-lo com pertoca, i comptant-hi durant tot l’any, i no només a la temporada de l’Orgull. Cal que més artistes apostin pel català per tal que “drag en català” deixi de ser una categoria on posar-nos només a unes quantes. I fa falta, ja no només en el drag sinó en tots els àmbits, una descentralització de Catalunya que tregui els focus de Barcelona i els posi a la resta de territori, per tal que fer-hi vida sigui més fàcil.
Ja estàs treballant en nous projectes? De moment, tornaré a ser a la Seu, aquest cop el diumenge de Festa Major, a les 22h a la plaça de les Monges, fent un espectacle i presentant un karaoke. Cap a la tardor ja venen més coses a Barcelona, però això encara no ho puc dir gaire fort.