Presenten a Sort el llibre "Òpera i salnitre", de Sisco Farràs
Ni tan sols l'intens aiguat que queia en aquells moments va aturar l'interès del veïnat de Sort per escoltar, de la mà del dinamitzador cultural Sisco Farràs, impulsor de l'espai Botigues Museu de Salàs i Premi Joan Amades de Cultura Popular, la biografia novel·lada de Matías Granja, nascut a Sort i que, en la segona meitat del segle XIX, va fer fortuna al desert d'Atacama, a Xile, amb l'exportació i extracció de salnitre.
Havent conegut el personatge a la galeria de fills de Sort il·lustres del llibre Sort y comarca Noguera Pallaresa, de mossèn Agustí Coi i Cotonat, l'autor es va interessar per la figura de Matías Granja (1840-1906), que, nascut en una família de Sort dedicada al petit comerç d'ultramarins, ben aviat va haver de deixar el poble i optar per establir-se a Xile, que amb l'Argentina tenia un programa de crida a joves europeus a la recerca d'oportunitats.
Va ser així que en Matías Granja, que tenia l'habilitat de conèixer la gent oportuna i ben situada en el moment oportú, quelcom que el va ajudar a envoltar-se de persones influents en el món de la política i els negocis, es va enriquir gràcies al salnitre, que s'extreia de les roques del desert d'Atacama, al nord àrid de Xile, i es transformava en un fertilitzant mineral i component bàsic en la fabricació d'explosius, obrint les anomenades oficines salnitreres arreu d'aquest territori, amb noms com ara Cota, la casa on va néixer a Sort, Pepita o Bonasort, i també invertint en la creació de línies de ferrocarril privades per transportar aquest salnitre fins a la costa i exportar-lo arreu del món, arribant fins i tot a construir el seu propi port, Puerto Coloso.
Tanmateix, tot i que ell mateix i els seus hereus van disposar d'una quantiosa fortuna palesa en diversos i magnífics palaus arreu de Xile així com també el conegudíssim palau de Marivent a Mallorca, avui dia residència estival de la família reial espanyola, Matías Granja és una figura avui pràcticament oblidada a Sort, on no hi va tornar mai ni hi va deixar petjada, portant així l'autor a plantejar als assistents a la presentació si caldria reivindicar la seva memòria.