JOVES DEL PIRINEU

Gemma Guitart: “Vull ser pagesa, viure a Castellar de Tost i donar continuïtat a l’explotació familiar”

Gemma Guitart JOVES
photo_camera Gemma Guitart a Cal Grau de Castellar de Tost / Feliu Sirvent
joves-GEMMA

Ets ramadera i enginyera agrònoma… Soc ramadera, però encara no soc enginyera. Estic acabant el grau a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària i Forestal de la Universitat de Lleida.

Cal Grau de Castellar de Tost ha estat la teva escola? Sense cap dubte. Aquesta és casa meva, aquí és on he crescut i on cada dia ho aprenc tot des de baix. Els animals sempre m’han agradat, des de petita, i cuidar-los i alimentar-los per mi és un plaer. 

Els animals sempre m’han agradat, des de petita, i cuidar-los i alimentar-los per mi és un plaer. 

Com és la vostra explotació? La nostra és una explotació familiar, constituïda com a societat agrària de transformació, on hi ha el meu pare, dos dels meus tiets, jo mateixa i dos socis més. El 2019 em vaig incorporar com a jove agricultora. Munyim unes 400 vaques cada dia i tenim uns 800 caps de bestiar, entre seques i recria.

Així us dediqueu bàsicament a la producció de llet? Sí, no tenim vaques de carn i els mascles tampoc els engreixem nosaltres, quan tenen uns quinze dies ja marxen. Com a curiositat, et diré que fa poc que hem capat sis vedells, farem bous i intentarem que no mengin gens de pinso durant tres anys i els engreixarem només amb les pastures, a veure que passa.

 M’ocupo de temes de gestió. Ara bé, a l’hora de la veritat faig de tot i m’arremango en el que més convingui: canviar fils, donar llet als vedells, triar vaques, inseminar… 

I en què consisteix la teva feina? M’ocupo de temes de gestió. Quan neix un vedell, faig els papers, introdueixo les dades a l’ordinador i actualitzo tot l’historial de cada vedell a dos llocs diferents. Ara bé, a l’hora de la veritat faig de tot i m’arremango en el que més convingui: canviar fils, donar llet als vedells, triar vaques, inseminar… 

IMG-20240427-WA0004 (2)
Gemma Guitart amb un ramat de vaques frisones

Ahir vas anar a Girona a protestar contra les distribuïdores per la baixada de preu per litre de llet… Em sap greu dir-ho, però la resposta va ser insuficient, érem pocs ramaders tot i jugar-nos-hi molt. Les cadenes de supermercat han decidit rebaixar el preu que paga per litre de llet al productor i això incompleix la llei de la cadena alimentària. El preu que ofereix la gran distribució no arriba a cobrir el cost de produir un litre de llet. A tot això, s'hi afegeix que no hi ha relleu generacional perquè els joves veuen que no s'hi poden guanyar la vida. Crec que si es complís la llei de la cadena alimentària, si més no, podríem viure dignament. Ara el que fem només és sobreviure.

El preu que ofereix la gran distribució no arriba a cobrir el cost de produir un litre de llet. Crec que si es complís la llei de la cadena alimentària, si més no, podríem viure dignament.

L’activisme l’has mamat a casa? Sí, per descomptat, el pare sempre m’ha portat amb ell a tot arreu. Quan tenia disset anys vaig ser a la ‘Marxa Pagesa’ i vam inundar l’Avinguda Maria Cristina de Barcelona, va ser emocionant. Fa poc he entrat a l’executiva de Joves d’Unió de Pagesos. Crec que és un bon moment per implicar-m’hi.

El teu futur el veus clar? Malgrat tot, tinc clar que vull ser pagesa, és el que m’agrada. Em quedaré al sector; si els preus m’ho permeten, m’hi quedaré. Vull ser pagesa, viure a Castellar de Tost i donar continuïtat a una explotació que el padrí va començar amb només vuit vaques. 

Al Pirineu, a més, tenim un problema important amb la gestió que l’administració fa de la fauna salvatge i els danys que aquesta ocasiona als cultius.

Però, raons per protestar no en falten…  És que la situació és greu. Fa temps que el sector demana més regulació dels mercats, menys burocratització dels processos, més suport a l’activitat, etc. Al Pirineu, a més, tenim un problema important amb la gestió que l’administració fa de la fauna salvatge i els danys que aquesta ocasiona als cultius.

No fa tant temps que les dones es troben al capdavant de moltes explotacions. Tot això està canviant, les dones són motor de canvi.

A la revolta pagesa del febrer s’hi van veure moltes dones. Per què? Crec que les dones sempre hi han estat, però, no fa tant temps que es troben al capdavant de moltes explotacions. Tot això està canviant, les dones són motor de canvi.

Logo drets socials Joventut