Xavier Ballarin: “Als setze anys vaig comprar les primeres ovelles i vaig començar a fer una mica de ramat”

On et vas formar? Vaig estudiar a l’Escola de la Vall de Boí, a Barruera, i després a l’Institut del Pont de Suert. En acabar l’ESO, al mateix institut, vaig fer un grau superior de gestió forestal i del medi natural.

Però tu ja portaves de cap tenir ovelles… A casa no en tenien d’ovelles, vaig començar jo. Als setze anys vaig comprar les primeres ovelles i les primeres cabres i, així, vaig començar a fer una mica de ramat. De manera seriosa m’hi he començat a dedicar fa un parell d’anys amb la compra de 200 ovelles i una trentena de cabres. Vam fer una nau a la finca de casa de la meva padrina a Castilló de Tor, ells sí que havien tingut bestiar tota la vida. De cara al futur tinc previst augmentar el ramat fins a unes 400 ovelles, de moment.

De cara al futur tinc previst augmentar el ramat fins a unes 400 ovelles, de moment.

Et vas incorporar com a jove agricultor? Sí. Ens van fer una formació mínima, una bona part de la qual era online a través de rural.cat. També vaig fer exàmens presencials a l’Escola Agrària del Pallars, a Talarn, i a l’Escola Agrària del Pirineu, a la Seu d’Urgell. Tots els inicis són complicats: un jove agricultor, quan comença, no rep els primers ajuts fins que no han passat dos anys.

T’has fet ramader quan molta gent de la teva edat plegava… La majoria tiraven més per estudiar una carrera i quedar-se a treballar en una bona empresa. A mi m’agrada això i la millor manera d’aprendre l’ofici és anar amb algú que ho hagi fet tota la vida. Vaig estar a Casa Farré de Cardet i també amb l’Àngel de Ca de Bellita de Taüll, per agafar experiència i aprendre el maneig de les ovelles i el dia a dia. Ara també estic amb el Ton de Ca de Llobeto de Cardet, amb qui a l’estiu tenim les ovelles a la muntanya de Cardet i de Durro. Ell fa la transhumància i a finals de setembre ja s'endú el seu ramat cap al Mas Blanc, a prop de Fraga.

Tots els inicis són complicats: un jove agricultor, quan comença, no rep els primers ajuts fins que no han passat dos anys.

Què t’aporta ser ramader? Tu mateix pots veure com és la meva oficina (riu): un paisatge extraordinari i un entorn natural que no te’l pots acabar. Estic en contacte amb la naturalesa i els animals tot el dia, ets el teu propi cap, t’ho fas a la teva manera i no et mana ningú…

En què consisteix la teva feina? Faig l’engreix dels xais i dels cabrits i, normalment, comercialitzo els animals a José Luís de casa Estop de Vilaller i a Pere del poble de Ginast. Ells maten als escorxadors de Vilaller i del Pont de Suert i distribueixen el producte a l’Alta Ribagorça i la Vall d’Aran, a restaurants i establiments. La carn de casa queda aquí a la zona i es consumeix aquí. Ara hi ha la idea de construir un obrador conjunt a la comarca, això seria molt interessant per als petits productors d’aquí.

La xisqueta és una raça molt rústica i s’adapta molt bé. És molt forta, té un bon llanatge i els corders naixen forts i a l’hivern aguanten molt el fred.

Les teves ovelles són de raça xisqueta? Estem dins de l’Associació de la Raça Autòctona de la Xisqueta. La xisqueta és una raça molt rústica i s’adapta molt bé. És molt forta, té un bon llanatge i els corders naixen forts i a l’hivern aguanten molt el fred. El problema més gran que tenim avui els ramaders d’oví és que no sabem què fer de la llana. Abans tenia un valor i un preu, ara hem de pagar perquè se l’emportin. Paguem la xolla i el transport.

Quan has pagat tot el menjar que has hagut de comprar d’hivern, les despeses ja s’han menjat la cria.

Les subvencions són necessàries? Les explotacions vivim de les ajudes que rebem d’Europa. Quan has pagat tot el menjar que has hagut de comprar d’hivern, les despeses ja s’han menjat la cria. A més, en ramaderia dos i dos no sumen mai quatre, sempre hi ha imprevistos. Sense les subvencions seria impossible tirar endavant i hauríem de plegar. Els ajuts dels plans de millora ens permeten fer obres que tenen un cost molt alt. Fer una nau val un dineral i no dona tant l’ovella per a gastar tants diners.