Arsèguel, 80 habitants i una llibreria
La Puça s’ha convertit en l’únic establiment comercial del poble després del tancament, ara fa un any, del forn de pa.
Arsèguel, situat al cor del Baridà i amb poc més de 80 habitants, és conegut i reconegut com la capital de l’acordió. Cada estiu, des de fa 49 anys, s'hi celebra la Trobada amb els Acordionistes del Pirineu, considerat el festival de música tradicional i popular més antic dels Països Catalans. Arsèguel, al peu del Cadí, també és popular per acollir la prestigiosa Escola Folk del Pirineu, així com una Fàbrica de Llanes de començaments del segle XX, amb una màquina filadora del 1850, l’única que es conserva en funcionament a tot Catalunya. El poble compta amb un restaurant i un hotelet rural i, des de fa pocs mesos, també pot presumir d’haver obert una llibreria, l’únic establiment comercial després del tancament del forn de pa, ara fa un any.
Llibreters vocacionals
L'Anna Riberaygua i la seva parella, el Pere-Miquel Fonolleda, van descobrir fa poc cal Nequí d’Arsèguel, una d’aquelles cases fortes d’abans, que tenia els seus orígens al Mas Vinyoles de Cava. El Pere-Miquel s'ha jubilat, però l'Anna ha convertit la porquera de cal Nequí en una llibreria, la Puça, que té el mateix nom que la que van regentar durant 40 anys al barri antic d’Andorra la Vella. Som llibreters vocacionals, ho som per voluntat pròpia, assegura l’Anna. Els dos van deixar enrere, fa quatre dècades, la confortabilitat de la feina de funcionari que tenien a l’administració andorrana per emprendre un llarg camí que es va iniciar un 10 de desembre del 1984 al número 12 del carrer de la Vall. Ens va fer il·lusió muntar una llibreria perquè ens agradaven els llibres des de vessants molt diferents: el Pere-Miquel des del coneixement de la història, del territori i la geografia; i jo des de l’àmbit de la literatura i del llibre infantil, apunta l’Anna, qui assegura que el naixement de la primera Puça no es pot entendre sense la Maria Babot, una persona entusiasta i gran coneixedora del món de les lletres i la literatura. El Pere-Miquel i l’Anna van saber convertir l’establiment d’Andorra en un veritable focus cultural, on escoltar els clients, recomanar, triar els llibres amb cura i fer bullir l’olla.
Persones compromeses i inquietes, Fonolleda i Riberaygua van formar part d’aquella generació de joves andorrans que s’aplegaven, als anys 70, al voltant del Centre Cultural, un episodi de la història d’Andorra relatat de manera magistral per la Roser Porta en el seu llibre Olor de Sofre. Conjuntament amb un grup de pares i altres ciutadans, van promoure, el 1982, la iniciativa de crear l’Escola Andorrana, convençuts de la necessitat d’iniciar un sistema educatiu públic, nacional i laic.
“Els llibres del Pirineu els tenim gairebé tots”
La Puça d’Arsèguel és una llibreria especialitzada en llibre del Pirineu, muntanya i natura, i, també, contes i literatura infantil. A més a més, disposa d’una secció de llibre de vell i d’ocasió. Tenim tot allò que ens agrada, assegura l’Anna. Els llibres del Pirineu els tenim gairebé tots, i d’assaig i narrativa allò que ens agrada. L’establiment va més enllà de la venda de llibres i ofereix alguns productes artesanals, com ara mel o formatges del Pirineu a petita escala. També aposten per fer comunitat i organitzar algun esdeveniment amb la col·laboració de la gent d’Arsèguel o donar suport a altres negocis, com ara repartint el pa que distribueix un forn d’Estamariu: Així es crea vida als pobles del Pirineu, assegura l’Anna.
El funcionament de la Puça d’Arsèguel és una mica particular. Entre setmana, sovint, la llibreria està tancada, però hi ha un timbre i quan un client truca, l’Anna, que té casa seva a tocar, acudeix a obrir la porta per atendre'l.
“Això del Pirineu ens ho creiem”
Quan se’ls pregunta el perquè d’obrir una llibreria a Arsèguel, l’Anna respon que és una evolució natural, després d’un llarg camí: Ens ve molt de gust treballar a escala petita. Diuen que cada vegada passen més temps a Arsèguel i asseguren que s’hi troben molt a gust: som gent que això del Pirineu ens ho creiem. Per l’Anna Riberaygua, les fronteres polítiques són totalment permeables. La gent d’Andorra ens hem mogut cap al Nord o cap al Sud, en funció del moment, els esdeveniments o les circumstàncies. I afegeix, formem part d’un àmbit territorial pirinenc que d’alguna manera supera les fronteres polítiques.