Justícia crea una residència per a interns en tercer grau a la Seu d'Urgell

El Departament de Justícia, Drets i Memòria ha creat tres noves residències per a interns en règim obert, que funcionen des de principis d’abril. Les noves residencies s'ubiquen a la Seu d'Urgell, Martorell i Terrassa.

Es tracta de pisos situats fora del recinte dels centres penitenciaris, en habitatges ordinaris de l’entorn comunitari, gestionats conjuntament amb entitats del tercer sector. Hi poden accedir les persones en tercer grau, amb baix risc de reincidència i bona evolució, per continuar el programa d’intervenció sòcioeducativa i l’itinerari integral de reinserció.

Les tres noves unitats tenen capacitat per acollir 46 persones en semillibertat i han tingut un cost de 390.782 euros, 114.891 dels quals han estat aportats pel Fons Social Europeu, en concepte de personal. Justícia amplia d’aquesta manera la seva xarxa d’unitats dependents, amb 17 residències distribuïdes arreu del territori.

Actualment, la xarxa de recursos residencials té una capacitat de 361 places: 216 de pernoctació i 145 més per a seguiments. Un 2,4 % de les persones classificades en tercer grau compleix el tractament en residències fora de l’entorn penitenciari.

Més vinculació social per als interns

Amb les noves unitats, els interns podran complir la condemna a prop de casa, allà on tenen més vinculació social. Una de les residències està situada a Martorell i disposa de 18 places per acollir homes i dones de la comarca del Baix Llobregat. Una segona residència, també amb una capacitat de 18 places, està situada a Terrassa i treballa amb homes que tenen la residència habitual a la comarca del Vallès Occidental. Quant a la tercera, que disposa de 10 places per a homes i dones, se situa a la Seu d’Urgell.

Impulsar l’obertalitat penitenciària

Amb aquest increment de la xarxa, el Departament avança en el compliment d’una de les principals línies estratègiques d’obertalitat, que consisteix a tenir el 30 % dels interns classificats en tercer grau, en un termini de tres anys. Actualment, més del 25 % de la població penitenciària ja compleix la condemna en règim obert. L’evidència empírica assenyala que la desinstitucionalització en el medi obert genera taxes de reincidència més baixes. El darrer estudi sobre la qüestió apunta que el 26 % de les persones que acaben la condemna en segon grau reincideix, davant d’un 10 % dels que ho fan si evolucionen a medi obert.

La vida en les unitats dependents permet que els interns amb una millor evolució acabin la condemna en un entorn al més semblant possible al de la vida en llibertat. La recuperació progressiva del contacte amb la societat milloral'índex de reinserció i disminueix el risc de tornar a delinquir.

17 residències per acostar els interns a la comunitat

En total, Catalunya disposa de 17 residències d’aquest tipus, que estan situades en habitatges ordinaris, sense cap distinció externa i sense funcionaris de presons. Les entitats del tercer sector es fan càrrec dels pisos, amb personal que hi passa la nit i que durant el dia dona suport als interns perquè es formin, busquin feina, treballin i utilitzin els recursos socials. D’aquesta manera, els residents recuperen l’autonomia i poden refer la vida professional i les relacions socials i familiars, amb l’acompanyament dels serveis penitenciaris.

Alguns dels recursos estan ideats per a col·lectius amb necessitats específiques, com ara els pisos per a dones amb fills petits o per a interns que requereixen un acompanyament més intensiu per trobar feina o mantenir-se en l’abstinència de l’alcohol o les drogues.