Isòvol (128,6), Meranges (123,5) i Bolvir (123,2) són els municipis de l'Alt Pirineu amb l'índex socioeconòmic més alt, segons les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya del 2021. Per contra, els que presenten un IST més baix són la Seu d'Urgell (89,1), Puigcerdà (89,5), Tremp (90,2), Isona i Conca Dellà (91) i Sant Esteve de la Sarga (91). Tots els municipis de la Cerdanya, excepte Puigcerdà, i del Pallars Sobirà es troben per sobre de la mitjana catalana (100).
Entrant més al detall de les dades, els índexs més elevats també es troben a Das (122,9), Fontanals de Cerdanya (122,9), Prats i Sansor (121,9) Alt Àneu (121,6); Urús (120,5), Ger (120,3), Arsèguel (119,9); Esterri de Cardòs (117,7); i Naut Aran (115,4). En el bloc dels més baixos també s'hi troben Bausen (91,2), Estamariu (91,2), Ribera d'Urgellet (91,1) i la Pobla de Segur (91,8).
Tots els municipis de la Cerdanya, excepte Puigcerdà, i del Pallars Sobirà es troben per sobre de la mitjana catalana (100).
Pel que respecta a les capitals de comarca de la vegueria pirinenca, els índexs de més alts a més baix són els següents: Sort (105); Vielha (101,3); el Pont de Suert (96,7), Tremp (90,2); Puigcerdà (89,5); i, la Seu d’Urgell (89,1).
A Catalunya
Els municipis de Catalunya que tenen l’índex socioeconòmic territorial més elevat, és a dir, els que tenen més poder adquisitiu, són Matadepera, Castellolí, Sant Just Desvern, Tiana i Sant Cugat del Vallès. Segons l’Idescat, a l’altre extrem hi ha Barbens, Salt, Seròs, Sant Pere Pescador i Ullà. Això demostra que hi ha diferències importants en l’àmbit socioeconòmic segons la zona de Catalunya. Hi ha 49 municipis que tenen un índex socioeconòmic elevat, és a dir, que superen en més de 20 punts la mitjana catalana, i 31 amb un índex baix.
La majoria de municipis catalans (520) tenen el nivell mitjà alt. Estan repartits per tota Catalunya, excepte a les Terres de l’Ebre, on la majoria tenen un índex mitjà baix. A més, tots els municipis de la Ribera d’Ebre i el Montsià tenen un IST inferior a la mitjana catalana i, en el cas del Baix Ebre i la Terra Alta, 9 de cada 10 municipis el tenen per sota de la mitjana.
Els indicadors que componen l’índex socioeconòmic
L’índex socioeconòmic inclou la informació de sis indicadors sobre situació laboral, nivell educatiu, immigració i renda. Això és el que determina l’índex final de cada municipi. Els municipis més ben situats tenen resultats alts en tots aquests indicadors, mentre que en els pitjors passa tot el contrari. Aquests són alguns exemples de municipis que lideren indicadors de l’índex socioeconòmic:
- Població ocupada de 20 a 64 anys: els valors més alts estan a Vilanova de la Barca (90,8%) i Vilablareix (82,3%) i els més baixos a Sant Climent Sescebes (47,5%) i Querol (48,3%).
- Treballadors de baixa qualificació: els municipis de 1.000 habitants o més amb els valors més baixos són Matadepera (3,0%) i Sant Cugat del Vallès i Tiana (4,0%). Els municipis amb els valors més alts són Sant Pere Pescador (35,8%) i Soses (34,1%).
- Població de 20 anys o més amb estudis baixos: Matadepera (4,2%) i Vallromanes (4,5%) tenen els valors més baixos. En canvi, els municipis amb els valors més alts són la Fatarella (33,1%) i Vilalba dels Arcs (30,7%).
- Població jove sense estudis postobligatoris: aquest indicador és el que mostra més desigualtat entre els municipis. Els que tenen els valors més baixos són Fontanals de Cerdanya (1,3%) i Matadepera (5,3%) i els més alts són Barbens (58,0%) i la Jonquera (57,1%).
- Estrangers de països de renda baixa o mitjana: els municipis amb els valors més baixos són Olius (1,0%) i Santa Maria de Martorelles (1,0%), mentre que els que tenen els valors més alts són Guissona (52,1%) i Salt (37,3%).
- Renda mitjana per persona (14.748 € al conjunt de Catalunya): els municipis amb els valors més alts són Matadepera (24.091€) i Sant Just Desvern (22.322€) i els que tenen els valors més baixos són Salt (9.842€) i Almacelles (9.861€).
