La qüestió no era tant si la mort era accidental o provocada, si no com ens podia afectar aquella situació. Cares compungides, corredisses, plors, nervis descontrolats... aquell esmorzar era un autèntic caos que amenaçava a convertir-se fàcilment en un atac d'histèria col·lectiva. En tant que degà de la universitat d’estiu de Barataria, em veia obligat a posar seny i ordre al desori. No serviria de res saber si algú havia causat aquella mort per odi o per venjança, o si es tractava d'una mort natural, sobtada. Endegar una investigació seria, ara mateix, una situació enutjosa i totalment inoportuna.
És cert que a última hora de la jornada anterior, la discussió havia agafat un caire descontrolat, fins i tot violent. Justament per això es va dissoldre la reunió i tothom va entendre que era el més assenyat. Unes hores de descans i un son reparador eren el millor tallafoc per aquella escalada de fúria. No era pas el primer cop que, acabat el sopar, després del desplegament generós d'espirituosos, la passió s'apoderava dels congressistes i se sentien insults i comentaris pujats de to. Hi havia hagut cops de puny a la taula i algun got esberlat contra la paret. Però siguem raonables. De la discussió acalorada a l'homicidi, hi ha un bon tros.
Quantes vegades hem descobert que allò que sembla més evident, no és el que realment ha passat? Una mort per un ganivet clavat a l'esquena és una situació molt sospitosa, cert, però no definitiva
A més, quantes vegades hem descobert que allò que sembla més evident, no és el que realment ha passat? Una mort per un ganivet clavat a l'esquena és una situació molt sospitosa, cert, però no definitiva. Tot plegat, perquè ell insistia amb vehemència en el seu error, defensant que havia estat primer l'ou i no pas la gallina. Jo mateix vaig procurar fer-li veure la gravetat de l'heretgia que estava cometent, però semblava impermeable a la raó.
Vaig insistir als presents: “La qüestió és, senyors, si després d'això d'avui, podrem continuar celebrant el congrés. Cal evitar la polèmica i la publicitat. ¿Què us sembla si llencem el cos al mar, discretament, i aquí pau i després glòria? Crec que l'any vinent, al congrés, ja no hi quedarà cap ignorant que afirmi que va ser primer l'ou. Ja seran tots morts. Per fi!”
