La Barcelona oficial, Cervantes i la cultura catalana
A so de bombo i platerets. Així és com l’any 2005 el Consell Promotor de l’Any del Llibre i la Lectura —les entitats més representatives del qual van ser l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i el Ministeri de Cultura— va anunciar i va celebrar la commemoració del quart centenari de la primera edició de la novel·la de cavalleries Don Quijote de la Mancha, de Miguel de Cervantes.
I també ha estat a so de bombo i platerets que aquest 2024 l’Ajuntament de Barcelona, a iniciativa de l’alcalde Jaume Collboni, ha anunciat l’oferiment de la ciutat perquè fos lloc de trobada de la Reunió Anual de Directors de l’Institut Cervantes repartits pel món, a fi de potenciar internacionalment el llegat cervantí del Cap i Casal de Catalunya. Com bé sabeu, Cervantes va ser a Barcelona i la va definir com «arxiu de cortesia i alberg d’estrangers».
Dues celebracions que van comportar —i han comportat—l’execució de congressos, col·loquis, simposis, rutes culturals, articles periodístics…, a favor de la llengua i la cultura castellanes. A més, l’Ajuntament de Barcelona també ha creat el premi Cervantes, dotat amb 6.000 euros, dirigit a estudiants i docents, el contingut del qual ha de versar sobre l’empremta que el famós autor va deixar a Barcelona. Està molt bé que es vulgui potenciar el llibre, la lectura i la cultura, com a motor que són del coneixement humà, però el que ja no està tan bé és que sempre en surti afavorida la cultura castellana en detriment de la catalana…, precisament a Catalunya!
Ens sembla evident que quan des de la Barcelona oficial es projecta Miguel de Cervantes i la seva obra, la literatura i la cultura que es projecten són les castellanes. Ras i curt. De la mateixa manera que si es projectés Dante Alighieri i la seva obra, la literatura i la cultura que es projectarien serien les italianes. O si es projectés Molière i la seva obra, la cultura i la literatura que es projectarien serien les franceses...
Ja ens agradaria que l’obra dels autors catalans dels segles xiii xiv i xv, en què es plasma i comunica un dels pensaments més cultes i elevats d’Europa, tingués a la Barcelona oficial els honors i la glòria que hi tenen Miguel de Cervantes i la seva obra. I quan escric això penso en les quatre grans cròniques –el Llibre dels feyts, de Jaume el Conqueridor; el Llibre del rei en Pere, de Bernat Desclot; la Crònica, de Ramon Muntaner, i la Crònica, de Pere el Cerimoniós–, o en la traducció de la Bíblia a la llengua del poble —l’any 1287, en temps del rei Alfons III, dita la Bíblia de Montjuïc—. Un poble amb filòsofs, humanistes i científics com Bernat Metge, Joan Lluís Vives, Ramon Llull, Abraham Cresques o Arnau de Vilanova, figures cabdals del món medieval; un poble amb poetes com Guillem de Berguedà, Jordi de Sant Jordi, Joan Roís de Corella, Jaume Roig o Ausiàs March; un poble amb escriptors com Joanot Martorell, Francesc Eiximenis, Anselm Turmeda o Isabel de Villena, autors tots plegats, tant en poesia com en prosa, d’obres que perviuen en el temps per la gran qualitat i rigor que atresoren. I encara podem parlar de textos excepcionals, com ara Curial e Güelfa, d’autor anònim, si més no fins avui.
Ens sembla evident que quan des de la Barcelona oficial es projecta Miguel de Cervantes i la seva obra, la literatura i la cultura que es projecten són les castellanes. Ras i curt. De la mateixa manera que si es projectés Dante Alighieri i la seva obra, la literatura i la cultura que es projectarien serien les italianes. O si es projectés Molière i la seva obra, la cultura i la literatura que es projectarien serien les franceses... Ja ens agradaria que l’obra dels autors catalans dels segles xiii xiv i xv, en què es plasma i comunica un dels pensaments més cultes i elevats d’Europa, tingués a la Barcelona oficial els honors i la glòria que hi tenen Miguel de Cervantes i la seva obra
No tenim res contra cap llengua ni contra cap cultura. Sí que tenim contra el tracte discriminatori que pateixen, precisament a casa nostra, la literatura i la cultura catalanes a favor de la literatura i la cultura castellanes. Un mal secular, amb origen al si del Govern espanyol, que malauradament la Barcelona oficial segueix mansa com un be.
Un dels darrers exemples el tenim en el Proyecto Estratégico para la Recuperación y la Transformación Económica (PERTE). «Nueva Economía de la Lengua», que el Consell de Ministres espanyol va aprovar a la darreria de març de 2022. Hi va destinar un pressupost de 1.100 milions d’euros, i «como reflejo de la voluntad integradora y plurilingüe del PERTE», 30 milions d’euros —30 de 1.100!— anirien destinats exclusivament a projectes de les llengües cooficials a l’Estat: gallec, basc i català.
Que ens vulgui fer petits l’Estat, s’entén. Allò que ja no s’entén tant és que, com a catalans, ens vulguem fer petits nosaltres mateixos.
Josep Espunyes