PARTITS POLÍTICS

El portaveu de la CUP, Bernat Lavaquiol, deixarà l'acta de regidor a l'Ajuntament de la Seu d'Urgell

L'assemblea de la CUP de l'Alt Urgell es reunirà dimarts vinent per ratificar la persona que el substituirà al consistori urgellenc.
Stop JJOO Bernat Lavaquiol Albert Lijarcio
photo_camera Bernat Lavaquiol al Parc del Cadí de la Seu d'Urgell / Albert Lijarcio

El portaveu de la CUP, Bernat Lavaquiol, deixarà l'acta de regidor a l'Ajuntament de la Seu d'Urgell en els propers dies. Lavaquiol farà efectiva la seva renúncia en el pròxim ple municipal, encara per convocar. El regidor de la formació anticapitalista ha explicat a VIURE ALS PIRINEUS que aquesta "és una decisió que ja estava prevista des d'abans de les eleccions municipals". Segons Lavaquiol, "la idea ja era, des d'un inici, estar un any a l'ajuntament amb la companya Núria Valls i, posteriorment, deixar pas a un altre representant de la nostra candidatura".

L'assemblea de la CUP de l'Alt Urgell es reunirà dimarts vinent per ratificar la persona que substituirà Bernat Lavaquiol com a regidor a l'Ajuntament de la Seu d'Urgell.

Regidors CUP Valls i Lavaquiol
Núria Valls i Bernat Lavaquiol en el ple municipal de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell / Feliu Sirvent

Clavant els resultats

A les eleccions municipals de 2015, la CUP va irrompre per primera vegada a l'Ajuntament de la Seu d'Urgell, aconseguint 432 sufragis (8,52%), en la primera ocasió en què es presentava. D'aquesta manera, Pau Lozano va esdevenir regidor electe. Al cap de quatre anys, a les eleccions municipals de 2019, la candidatura CUP-AMUNT va obtenir dos representants, Xènia Antona i Bernat Lavaquiol, i 517 vots (9,21%). A les últimes eleccions municipals (2023), la formació anticapitalista va aconseguir exactament el mateix nombre de vots, va clavar els 517 de quatre anys enrere, però amb un major percentatge, un 11,78%, i igualment dos representants: el mateix Lavaquiol i Núria Valls.

Salut pública i aprovació dels pressupostos municipals

La trajectòria de Lavaquiol a l'Ajuntament de la Seu d'Urgell ha destacat, entre altres matèries, per la defensa de la sanitat pública i pel qüestionament dels òrgans de gestió de la Fundació Sant Hospital on hi participava l'Esglèsia, un sistema de gestió que sempre havia qualificat de "caduc". Lavaquiol també ha defensat que l'anunciat nou Hospital Comarcal de l'Alt Urgell. s'hauria d'integrar plenament a la la xarxa de l'Institut Català de Salut (ICS).

Per altra banda, els dos representants de la CUP van arribar a un acord amb Compromís X La Seu, que governa en minoria a la Seu d’Urgell, per ratificar els pressupostos municipals de 2024. Uns comptes que ascendien a gairebé 28 milions d’euros, dels quals 13 formaven part del capítol d’inversions. Finalment, es van aprovar en el ple municipal del 9 de gener, també amb el vot favorable d'ERC. 

Cap de llista al Parlament de Catalunya

Bernat Lavaquiol va ser el cap de llista de la CUP, per la circumscripció electoral de Lleida, a les eleccions al Parlament de Catalunya del passat 12 de maig. Finalment, la candidatura encapçalada per Lavaquiol no va aconseguir cap representant a la cambra legislativa catalana, havent sumat 7.081 vots que representaven el 4,24% dels sufragis. “Els resultats són dolents. Tenim el Parlament més espanyolista i de dretes de la història de la democràcia. Som al mig d’una onada reaccionària i de dretes. Tot el que té a veure amb els valors de l’esquerra i de l’independentisme s’enfonsa”, va indicar el candidat pirinenc la mateixa nit electoral.

Bernat Lavaquiol 2
Bernat Lavaquiol i Helena Guillén, portaveus de la Plataforma Stop JJOO, a Bellver de Cerdanya / Albert Lijarcio

El perfil

Bernat Lavaquiol Colell, nascut a la Seu d'Urgell l'any 1994, és graduat en Enginyeria Agrària i Forestal per la Universitat de Lleida, a més d'ambientalista i investigador. S'ha dedicat a estudiar els canvis en l’especialització productiva capitalista al Pirineu i actualment està realitzant un doctorat en tecnologia agrària. També ha estat portaveu de la Plataforma STOP Jocs Olímpics 2030, fet que li ha comportat una gran activitat pública.