Aquest matí l’alcalde urgellenc i regidor de Patrimoni Cultural, Joan Barrera, la directora de la campanya arqueològica, Carla Garrido, i la coordinadora de l’Espai Ermengol, Anna López, han visitat l’excavació del jaciment arqueològic del pati de Les Monges de la Seu d’Urgell, que tanca la seva quarta fase.
“Des de la regidoria de Cultura i Patrimoni es valora molt positivament aquesta nova fase d’excavació, en la que ja estan sortint noves troballes.”, ha declarat l’alcalde urgellenc, Joan Barrera, “Esperem que aquesta nova fase ens permeti aprofundir en la història medieval de la Seu i enriquir el que ja sabem de la nostra ciutat mil·lenària.”
El jaciment arqueològic es va descobrir de manera fortuïta l’any 2020, en el decurs d’unes obres per instal·lar una central tèrmica de biomassa en aquest espai. Els darrers quatre anys, s’han dut a terme diferents excavacions que han donat fruit a troballes que han canviat la història de la Seu que coneixíem fins ara.
Una d’aquestes troballes ha estat el descobriment de dos forns de terrissaire descoberts l’any passat. Com ha explicat l’arqueòloga Carla Garrido, l’objectiu principal de la campanya actual ha estat acabar de buidar els forns per a poder entendre millor la seva estructura constructiva. “La importància d’aquests forns”, ha destacat Carla Garrido, “és que són únics, ara mateix no tenim referències en tot el Pirineu”.
Aquesta troballa apunta que no tota la ceràmica utilitzada en aquell temps al municipi era importada de Barcelona, com es creia fins ara. El fet que existís una producció de ceràmica local més extensa de la que teníem constància “és molt important, forma part intrínseca de l’estructura socioeconòmica d’aquells moments”, ha afirmat la directora de la campanya.
En aquesta darrera excavació també s’ha descobert l’existència d’una habitació que encara no es sap quin ús tenia, però que s’ha anat reutilitzant amb el pas dels segles. Dins d’aquesta estança s’han fet un seguit de troballes en les quals destaquen unes ceràmiques blaves catalanes, fusta i unes monedes del segle XVII.
Antecedents del jaciment
La rellevància de les restes trobades aquell juliol de 2020 va fer que, des del primer moment, l’Ajuntament de la Seu d’Urgell decidís conservar les restes i promoure l’excavació de tot el pati per veure l'extensió del jaciment, amb l'objectiu de museïtzar-lo i fer-lo visitable a la ciutadania.
Gràcies a les diverses excavacions dutes a terme al llarg d’aquests quatre anys, s’han pogut identificar tres grans fases d’ocupació d’aquest espai de la ciutat: una fase baixmedieval (segles XIII – XV), una fase moderna (segles XVI-XVII-XVIII) i una fase contemporània (segle XIX).
Durant la primera excavació es va descobrir un tram de carrer empedrat on, a banda i banda, s’hi trobaven façanes de cases. Aquest petit tram de la trama urbana baixmedieval havia estat tapat per una gran plaça que correspondria als segles XVII i inicis del XVIII, quan la zona es va tornar a urbanitzar.
L’any 2021, es va descobrir un tram d’uns dotze metres de longitud del basament de l’antiga muralla baixmedieval que tancava la ciutat pel nord-est. Aquesta estructura defensiva hauria estat bastida entre finals del segle XIV i mitjans del XV.
Cal recordar que el 7 de juny del mateix any, el jaciment fou declarat Bé Cultural d’Interès Local per l’Ajuntament de la Seu d’Urgell i el va catalogar com a jaciment arqueològic. A aquesta figura de protecció legal, a més, caldria sumar-hi la catalogació de la muralla i la resta d’elements defensius, com a Bé Cultural d’Interès Nacional.
El següent any, es van descobrir tres metres més de l’antiga muralla. També es van descobrir diversos murs, entre ells una part d’un mur oriental del baluard del segle XVII, i un forn de terrissaire del segle XVI.
La campanya arqueològica del 2023 es va basar en l’eliminació de les parts de pati que quedaven, el que va permetre confirmar la presència d’estructures arqueològiques relacionades amb l’urbanisme baixmedieval i modern d’aquest sector de la ciutat. Mentre es duia a terme l’excavació del forn trobat l’any anterior, es va poder localitzar un segon forn de terrissaire.
Futur del jaciment
La directora de la campanya actual, Carla Garrido, ha avançat que en un futur es vol fer un estudi per saber d’on venia exactament l’argila que s’ha anat trobant al llarg d’aquests anys per poder veure fins on arriba la tradició de ceràmica de l’Alt Urgell. “Aquesta és la feina de l’arqueologia” ha declarat l’arqueòloga, “no només estudiar els materials antics, sinó donar resposta a les circumstàncies socials que tenim en el present”.
Per l’altra banda, l’alcalde ha assegurat que aquesta fase “no serà la última” i que “ja s’ha encarregat el Pla Director Urbanístic en el qual s’hauran de definir quines fases falten i què s’haurà de fer després amb les restes trobades”.
