Josep Cases Calvet “Terrisses” (Llagunes, 1952). És escultor, ramader i regidor de l’Ajuntament d’Alins.
D’on et ve el nom de Terrisses? Quan vaig pujar de Barcelona d’aprendre l’ofici d’escultor i me’n vaig tornar al Pallars, a finals dels anys setanta, vaig voler aprofundir en l’essència dels terrissaires vells i vam muntar un forn de tupins a sota de la guixera de Sort. D’aquí que em diguessin Terrisses. Tot ho feia com abans: el forn de llenya, la terra del mateix lloc, colar-la a la bassa, buscar les engalbes i la pedra foguera per fer els vernissos…
Bàsicament, treballes la fusta i la pedra… La pedra, la fusta, el fang, el bronze… vaig fer l'aprenentatge amb tota mena de materials. L’escultor Joan Rebull em va recomanar perquè anés a París. Allà vaig aprendre molt i vaig tractar amb molts artistes.
L’escultor Joan Rebull em va recomanar perquè anés a París. Allà vaig aprendre molt i vaig tractar amb molts artistes.
Escultor i també ramader? També. Després que Montes del Estado acabés amb el pasturatge als boscos, va arribar l’Artur Blasco, que era el responsable d’ordenació d’explotacions. L’Artur era un home espavilat i de seguida va entendre el problema i les conseqüències d’aquell abandonament i vam posar un ramat de cabres, amb un conveni de col·laboració, en una finca de Cassovall, a la carretera d’Estac. Més endavant vam promocionar els rucs i les mules. Fins fa poc, tenia cavalls a Tor i l’altre dia se me’ls van emportar perquè deien que els tenia abandonats a l’hivern. Per tant, sí, també soc ramader.
I estaven abandonats els cavalls? De cap manera. Els cavalls passaven l’hivern a Tor, en soc l’amo, els van trobar en bon estat i ben alimentats, així ho van reconèixer. La llei vella del poble de Tor diu que el bestiar que a l’hivern marxa del poble, haurà de pagar conlloc a la muntanya comunal com si fos de fora. És lògic, estem parlant de 13 cases i un promig de 10 caps de bestiar gros per casa i 5 de bestiar xic. Així ho deia l’escriptura vella.
I també portes el cuc de la política a dins… Al Pirineu ens vam ajuntar tots per lluitar contra el franquisme, amb l’Amadeu Gallart i els Ganyet de la Seu, Kiko de Llessui, Ramon de Montardit, Podadé de Sort… Fa anys vaig ser regidor a Sort per ICV i ara ho soc a l’Ajuntament d’Alins pel PSC. Per mi la política és un sentiment que em ve de lluny, has de pensar que ja aixecava cotxes dels grisos al Paral·lel de Barcelona contra Franco.
Què és per tu la política? Fer un món millor, lluitar cada dia des d’on sigui per un món millor. El 1984 vaig presentar una ponència al congrés del PSC i em van tractar de tot perquè proposava canviar l’exèrcit per serveis socials. Això els devia semblar massa esquerranós (riu).
Per mi la política és un sentiment que em ve de lluny, has de pensar que ja aixecava cotxes dels grisos al Paral·lel de Barcelona contra Franco.
Un esquerranós que va estudiar per capellà al seminari de la Seu… En aquells anys tots els fills de rois del Pallars anàvem al seminari de la Seu, ja se’n va ocupar el bisbe Iglesias de Durro: Kiko de Llessui, Ignasi Bruna d’Escaló, Joan Font de casa Mestre Pere de Pobellà… Vam arribar a ser-hi vuit-cents estudiants allà tancats. He de dir que en tinc molt bon record. Vam estudiar el batxillerat i vam rebre una bona formació. Quan hi havia mossen Barbal, que era fill de casa Barbal d’Enviny, ens donava classe de química i ens va ensenyar a fabricar pólvora. Un dia, l’explosió va ser tan forta que encara se’n parla ara (riu).
Ets un pirinenc pallarès de soca-rel… Vaig néixer a casa Tonico de Llagunes, al quarto fosc, per això soc roi: la terra roia, les pedres roies i l’aigua quan plou també baixa roia (riu). A Llagunes se’ns van cremar els pallers i vam fer cap a Ribera de Cardós. El 1980 vam anar a refer les cases de Tor amb Palanca i vaig fer de masover a casa Perexic, a casa Bernat, i una temporada a la Peretona… Treballàvem conjuntament amb la colla de Palanca. Pepe de Sansa va fer un contracte d’arrendament per a les pistes d’esquí que era millor que el de Llessui. El resultat hauria pogut ser bo, però van estar 25 anys discutint qui tenia dret i qui no en tenia, l’ambient es va enrarir molt, van començar les baralles i van matar aquells xicots de Vic que havien pujat a treballar. I a mi em va anar pels pèls. Ara la mala hòstia encara no s’ha acabat.
He de dir que en tinc molt bon record del Seminari de la Seu. Vam estudiar el batxillerat i vam rebre una bona formació.
Malgrat tot, la Vall Ferrera és un paradís? Sí que ho és. El que passa és que no hi queda ningú, s’ha despoblat totalment. Sempre he estat un defensor de la carretera de Tor fins al Port de Cabús. Pepe Borrell de la Pobla, quan era ministre, va fer un estudi de viabilitat que calculava el pas de 1.200 cotxes a l’estiu i 1.700 a l’hivern. Tenia en compte tota la mobilitat que generen les pistes de Pal, Arinsal, Ordino i Arcalís i alliberava l’embús de Sant Julià de Lòria. Amb la carretera de Tor, Andorra tindria dos sortides i el Pallars en tindria una que hauria anat molt bé.
Sempre he estat un defensor de la carretera de Tor fins al Port de Cabús. Pepe Borrell de la Pobla, quan era ministre, va fer un estudi de viabilitat que calculava el pas de 1.200 cotxes a l’estiu i 1.700 a l’hivern.
Quina vinculació tens ara amb la muntanya de Tor? Com et deia, l’any dels morts vaig pujar a Tor per refer les cases amb la colla de Palanca i vaig fer de masover a tres o quatre cases. Més endavant vaig comprar una terra i vaig ser propietari del privat que, per altra banda, també et dona obligacions: tapar forats, pujar a l’hivern i intentar guardar els drets de l’escriptura vella. Les escriptures velles de Tor són millors que la Constitució espanyola i la francesa, tothom té els mateixos drets i les mateixes obligacions: foc i lloc, any i dia.
La muntanya de Tor conserva un entorn privilegiat, verge. El Parc Natural de l’Alt Pirineu s’ocupa de protegir-lo? La pitjor bestiesa que han pogut fer a l’Alt Pirineu és crear el parc. S’han carregat els pagesos, si fas un corral de conills en un poble, venen els ecologistes, et denuncien i et foten a la presó. Has de pensar que no pots fer ni un femer. És una manera de dir. Al Pirineu han fet unes normatives com si es tractés d’una gran capital.
L’èxit de la sèrie de Carles Porta ha portat una allau de visitants, motos i totterrenys. Què en penses? No, no, l’única cosa que ha portat és més Seprona i més denúncies. Tinc els cotxes allà i me’ls trinxen, primer et foten les bateries i després denuncien. Tor no té ni llum, ni aigua ni clavegueres. Al mateix municipi, Alins té piscina, Àreu té piscina i Tor no té clavegueres. Els forestals en comptes de preocupar-se dels arbres morts que hi ha i de cuidar el bosc, només s’ocupen de denunciar si passa algú i si hi ha algun cotxe, segons ells, abandonat. Me’ls volen fer retirar perquè diuen que contaminen, però jo els responc: torneu-me’ls nous o bé feu la carretera.
El 1980 vam anar a refer les cases de Tor amb Palanca i vaig fer de masover a casa Perexic, a casa Bernat, i una temporada a la Peretona…
Però és evident que els caps de setmana, d’ençà de la sèrie, s’hi atansa molta gent encuriosida… A Tor ha pujat una quantitat de gent moguda pel morbo, només venen a fer-se fotos, fer el ruc, criticar i mirar-nos com si fóssim salvatges, com si fóssim uns criminals de pel·lícula. Això és el que ha portat a Tor les històries del Carles Porta.
Es parla de restringir el pas de vehicles a Tor. Com ho veus? Restringir el trànsit? Porto 40 anys intentant que puguin passar 1.700 cotxes diaris, què volen restringir si ja no hi passa ningú? Ahir mateix hi vaig anar des d’Andorra. El que han de fer és la carretera, jo porto 42 anys allà dalt fent feines que hauria de fer l’Estat. A Tor mana el fred: a partir de la primera gelada, ja no hi queda ningú.
Va morir la nostra Marta de casa Manresà de Farrera. La vaig tractar força, a ella i a la seva família. S’estimava molt el Pallars i la Vall Ferrera.
Fa pocs dies va morir Marta Ferrusola, originària de Farrera per part de mare. Tu la vas tractar? Sí, va morir la nostra Marta de casa Manresà de Farrera. La vaig tractar força, a ella i a la seva família. S’estimava molt el Pallars i la Vall Ferrera. Han fet un gran muntatge amb el cas Pujol i la veritat és que no hi ha cas. Deuen esperar que es mori per donar carpetada a l’assumpte. Marta era una pallaresa i n’estava orgullosa. Pujol va seguir un llarg procés, veníem del franquisme i van aconseguir una gran transformació, però van deixar de fer la carretera de Tor.
Com es va pel món sense rellotge? En punt (riu). Quan vaig pujar de Barcelona que me’n vaig tornar al Pallars, vaig llençar el rellotge per la finestra del cotxe de línia, a Collegats. D’això fa 40 anys i mai més no l’he trobat a faltar.
