L’estudi del doctor en Història de l’Art, Adrià Vázquez, destaca que el conjunt mobiliari barroc de la farmàcia Esteva de Llívia és un dels més complets i únics d’aquesta època i un dels més ben preservats a Catalunya. Aquesta és la conclusió més important del treball de recerca que ha dut a terme el doctor Vázquez, després de la darrera investigació. Vázquez va explicar aquests i altres detalls del seu estudi durant la conferència pronunciada el passat 21 d’agost a la sala d’actes del Museu de Llívia davant d’una cinquantena de persones.
El Projecte s’ha vehiculat a través de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC-CERCA), institució creada el 2006 per la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Girona. L’estudi va ser promogut en el seu dia pel Museu de Llívia.
Així, pel que fa als aspectes més importants confirmats o revelats per aquest treball, hi ha el fet que una part important dels objectes conservats avui -i que ens han arribat a l’actualitat gràcies a la farmàcia Esteva-, com les caixes i els cordialers, entre altres recursos farmacèutics, daten del segle XVII-XVIII.
“La farmàcia que ens ha arribat avui és fruit de l’acumulació de moltes èpoques, essent el mobiliari principal de l’època del barroc; es tracta, així, d’un dels conjunts complets més ben preservats a Catalunya i a tot l’Estat. A més, són molt pocs els exemples de pintura a cavall dels segles XVII-XVIII que conservem a part de la que hi havia a l’interior de les esglésies, i això els hi confereix un valor addicional”, explica Vázquez.
“Confirmar la data del conjunt moble ha estat la base de l’estudi dut a terme pel doctor Vázquez. Més enllà d’aquest valor patrimonial, del qual se’n poden vanagloriar tots els lliviencs i cerdans, l’antiguitat de l’establiment físic, de la marca farmàcia Esteva, era el menys important. L’estudi ha servit per corroborar, una vegada més, allò que ja sabíem; que la farmàcia Esteva era de primers de 1700. Aquest extrem està publicat i ja s’explica en els nostres audiovisuals. El valor real de la farmàcia és el seu mobiliari, la seva biblioteca, el seu arxiu; el seu conjunt”, ha remarcat el director del Museu de Llívia, Gerard Cunill.
Per exemple, “el material predominant majoritari aquí i a Europa és del XIX-XX. I del barroc, només trobem els cordialers de Solsona i de Guissona són del XVII, però no conservem el conjunt d’una farmàcia”, explica Cunill. Jo aquí diria que, “a part de la farmàcia de Llívia, són molt pocs els testimonis mobles de farmàcies d’aquest període, com són els dos armaris de Solsona i Guissona (s. XVII), o la farmàcia de l’antic hospital de Santa Caterina de Girona (s. XVIII)”, afirma Cunill. “I en aquest darrer cas, és un conjunt barroc, però d'una farmàcia hospitalària, i de la fi del XVIII. Vull dir, doncs, amb aquests exemples, que podem dir que a Llívia conservem un conjunt únic com a farmàcia comunitària barroca a Catalunya i a la península, probablement també a Europa, entre el segle XVII-XVIII”, conclou Cunill.
