En el marc de la Festa Major de Sort s'ha presentat Érem feres: diaris personals de combatents a la Guerra Civil (Pagès Editors), cinquè llibre de l'aneuenc Oriol Riart, doctor en Història Contemporània i especialista en la Guerra Civil espanyola, arxiver, fotògraf, documentalista, guia d'escenaris bèl·lics i bibliotecari d'Esterri d'Àneu, un èxit editorial i de crítica, ressenyat per les més importants publicacions culturals catalanes, que ja va per la seva segona edició.
Presentat en diàleg amb l'historiador de la Pobla de Segur i també especialista en la Guerra Civil Manel Gimeno, aquest va destacar en la seva introducció que el llibre es concep a partir de la tesi doctoral de l'autor i que s'allunya de l'anàlisi polític i militar de la Guerra Civil per centrar-se en els testimonis personals del front de batalla, a primera línia de combat i especialment encara que no únicament els d'aquells que, provinents de tot Catalunya, van lluitar en terres pallareses, a indrets com ara el Valadredo, les pedres d'Auló o el pic de l'Orri.
Segons l'Oriol Riart, el seu interès per la Guerra Civil a la comarca sorgeix a partir dels primers treballs de memòria oral amb antics combatants i els seus familiars, on va constatar que la memòria escrita, els diaris del front de batalla, eren testimonis més exactes i no enterbolits pel pas del temps en captar la immediatesa i les circumstàncies vitals dels seus autors.
Aquests relats dels combatents es poden considerar part de la Història amb majúscula, són font d'un enorme valor per conèixer la realitat de la guerra i eren sovint obra de gent jove escolaritzada en temps de la República, amb gran passió per la lectura i que d'alguna manera s'emmirallaven en grans obres del moment com ara Res de nou a l'oest, d'E.M. Remarque.
De la lectura dels diaris d'aquests soldats, amb tendències ideològiques diverses i l'escriptura dels quals els ajudava a superar els traumes personals viscuts en combat o a les trinxeres, se'n pot extreure una percepció de la guerra lluny de les grans batalles i dels centres de decisió, tot i que Oriol Riart contextualitza, en el seu llibre, els relats personals en el marc del desenvolupament del conflicte bèl·lic i les posicions de les diferents línies, que anaven avançant o retrocedint en el front.
Cal destacar també les intervencions del nombrós públic assistent, que entre altres aspectes es van interessar per la relació dels combatents amb la població civil del territori, palesa especialment en el subministrament de menjar a les tropes, i el tractament de la quotidianitat, per exemple com era viure als búnquers del Valadredo amb la neu fins als genolls, aspectes aquests que no eren tractats en la documentació militar de l'època.
