Una trentena de professionals de tota la Mediterrània es troben al Pallars per avaluar els valors d'Espluga de Cuberes i utilitzar-lo com a model en un ampli projecte euromediterrani. El taller 'Viure al penya-segat' vol inventariar, documentar, preservar i desenvolupar l'arquitectura troglodítica, des d'una visió holística i des d'una perspectiva interdisciplinària. Durant 15 dies, entre Talarn i Espluga s'analitzaran parts d'aquesta serra i el seu entorn, on hi ha una àmplia finca que compta amb diverses construccions que aprofiten una gran cavitat d'un penya-segat, dins el Geoparc Orígens, reconegut per la UNESCO. Es vol incidir en l'estat de conservació immers en el fenomen del despoblament.
Els professionals que participen al taller provenen de països com Marroc, Algèria, Tunísia, Palestina, Líban, Turquia, Itàlia, França i Espanya. Coneixeran i analitzaran el lloc d'Espluga de Cuberes des de diferents perspectives, com un model de "paisatge cultural". Un "paisatge cultural" entès com una obra conjunta de l'home i la natura, el qual mostra l'evolució de l'assentament humà al llarg del temps, els condicionants, les limitacions i les oportunitats que li ofereix el seu entorn natural, dins dels paràmetres socials, econòmics i culturals en els quals s'insereix i com a interacció entre l'home i el seu entorn. També s'organitzen un seguit de visites a diferents indrets del Pallars per conèixer experiències locals en relació a la recuperació del patrimoni cultural, el despoblament rural i la regeneració territorial.
Espluga de Cuberes és una àmplia finca que compta amb diverses construccions aprofitant una gran cavitat d'un penya-segat de la serra de Cuberes, dins del Geoparc Orígens reconegut per la UNESCO. Entre els edificis destaca l'església romànica de Santa Coloma (segle XI), que podria haver format part d'un monestir benedictí femení, vinculat a Gerri de la Sal i a Sant Pere de les Maleses, al Pallars Sobirà.
Actualment hi ha dins la cova tres edificis residencials, un gran forn de pa, dues fonts, un graner i altres construccions menors. Tot plegat, es tracta d'un recinte tancat i fortificat de gran interès històric en un precari estat de conservació. Als seus voltants hi ha tot un seguit de camps abancalats en els quals històricament s'hi ha produït tot el necessari per a una economia autònoma i força rica, amb cereals, vinya, olivera, horta i cria d'animals.
En l'organització d'aquest taller, més enllà de les organitzacions i entitats de caire nacional i internacional, s'ha comptat amb la implicació d'organitzacions locals com el Geoparc Orígens, Ajuntaments de Baix Pallars i de Talarn, l'Ecomuseu Valls d'Àneu, la Diputació de Lleida, o el Col·legi d'Arquitectura Tècnica de Lleida.
Com a cloenda del taller i obert a tots els interessats, dissabte 7 de setembre es farà una presentació del projecte "Viure al penya-segat", on es posarà de manifest la importància d'aquest patrimoni compartit a tota la Mediterrània, es faran públics els resultats assolits al llarg dels 15 dies de treball i en una taula rodona amb els agents locals, es debatran projecte de futur per a la preservació i desenvolupament del territori.
