LLIBRES

Roser Porta presenta a la Seu d'Urgell 'Olor de Sofre', una crònica de l'activitat del Centre Cultural d’Andorra als anys 70

L'acte ha comptat amb la participació de l'historiador i economista Amadeu Gallart i de l'editor i arquitecte, Xavier Rebés.
OLOR DE SOFRE LA SEU 3
photo_camera L'escriptora Roser Porta, amb Xavier Rebés i Amadeu Gallart, durant la presentació d'Olor de sofre / Feliu Sirvent

L'escriptora urgellenca Roser Porta ha presentat aquest divendres a la Biblioteca Sant Agustí de la Seu d'Urgell el seu llibre Olor de Sofre, d'Editorial Andorra. L'acte ha comptat amb la participació de l'historiador i economista Amadeu Gallart i l'editor i arquitecte, Xavier Rebés.

OLOR DE SOFRE LA SEU
L'escriptora Roser Porta, amb Xavier Rebés i Amadeu Gallart, durant la presentació d'Olor de sofre / Feliu Sirvent

Crònica d'una època i retrat d'un jovent incòmode

Olor de sofre, subtitulat "El Centre Cultural d'Andorra i els límits de la llibertat als anys setanta", és la crònica d’una època i el retrat d’un jovent incòmode per a les institucions, basada en molts testimonis orals i en la visió de la premsa, que vol reconstruir l’activitat, la filosofia i la recepció del Centre Cultural d’Andorra des del 1975 fins al 1980. Jordi Sasplugas, intel·lectual brillant i carismàtic, el fundà després del polèmic concert de Paco Ibáñez el 1974, que va provocar la ira de l'Espanya franquista i conseqüències econòmiques per a Andorra.

El Centre Cultural vol omplir el desert cultural de l'època i, sovint, rep prohibicions, com la del concert de Lluís Llach, que no es pot fer a Andorra el 1976. Amb l'afer de la droga el Centre rep un cop fort, però el 1977 continua, presidit per Xavier Rebés. Aquesta segona etapa és més social, s'interessa per la cultura popular, per portar-la al carrer, per la relació amb la natura, per l'esport, busca la cohesió social i la millora de l'espai públic. Ara les prohibicions no les marca l'Espanya franquista, però no s'accepta la conferència d'un monjo budista sobre meditació o es renya els organitzadors d'una xerrada sobre l'homosexualitat. El Centre Cultural d'Andorra no es va cremar mai, aquell va ser el Centre Moral i Recreatiu, no hi va haver ni una flama, tot i que, segons diu Josep Farràs, "nosaltres fèiem olor de sofre".

Roser Porta
Roser Porta

El perfil

Roser Porta Espluga (la Seu d'Urgell, 1971) és filòloga, especialista en literatura contemporània. Al llarg de la seva trajectòria professional ha combinat l'estudi i la divulgació de la literatura, el periodisme, la recerca i l'educació. Ha publicat Mercè Rodoreda i l'humor (1931-1936). Les primeres novel·les, el periodisme i Polèmica (Institut d'Estudis Catalans, 2007), premi de la Fundació Mercè Rodoreda de l'IEC; Mercè Rodoreda i Coll de Nargó. Romànic i dones d'aigua (Edicions Salòria, 2008); Andorrans als camps de concentració nazis. Aspectes d'Andorra durant la Segona Guerra Mundial (Govern d'Andorra, 2009) amb Jorge Cebrián, i Andorra literària. Rutes de novel·la, amb el fotògraf Tony Lara (Editorial Andorra, 2018).