Ets graduada en Ciències Ambientals. Quan t'adones que vol ser bombera? Va ser als 26 anys. En aquells moments em trobava amb el dubte existencial de què fer amb la meva vida i vaig conèixer persones que es preparaven per a les oposicions de bombers. Em cridava molt l’atenció el tema dels focs forestals vinculats a la gestió forestal, des del punt de vista de la meva formació de Ciències Ambientals. Vaig tardar sis mesos a prendre la decisió, puc dir que soc una bombera vocacional.
Què t’agrada més de la feina? El servei a les persones, ajudar i aportar el teu granet de sorra per millorar la vida de la gent. També m’atreu el fet que cada servei sigui diferent. D’entrada pot semblar que tots tenen similituds, però la veritat és que quan surts del parc no saps mai què et trobaràs.
Em cridava molt l’atenció el tema dels focs forestals vinculats a la gestió forestal, des del punt de vista de la meva formació de Ciències Ambientals. Vaig tardar sis mesos a prendre la decisió, puc dir que soc una bombera vocacional.
Recordes el teu primer foc? Sí, va ser al Garraf. Estava de pràctiques i, més enllà del foc, em va impactar molt la gran quantitat de recursos que s’activaven, com ens havíem d’organitzar, la importància dels protocols, la comunicació, la seguretat i com ens havíem de protegir.
S'està preparada per viure sovint situacions de perill? Sento que tinc la formació per estar preparada davant de les situacions que poden sorgir, però no puc negar que cada cop que sona l'emissora i ens avisen d'un servei, se'm genera certa inquietud davant la incertesa del que ens podem trobar i de com ho gestionarem. Sovint hi ha una diferència important entre allò que se’t transmet abans de sortir del parc i el que et trobes a la realitat.
Sento que tinc la formació per estar preparada davant de les situacions que poden sorgir, però no puc negar que cada cop que sona l'emissora i ens avisen d'un servei, se'm genera certa inquietud davant la incertesa del que ens podem trobar i de com ho gestionarem.
El cos encara és molt masculinitzat. Com ha estat la relació amb els companys? La meva experiència en general ha estat positiva, sempre m'he sentit molt ben acollida a tot arreu, com una més. També he de dir que a Ripoll no vaig tenir cap bombera com a companya i ara, al parc de la Seu, en som tres. Amb la incorporació, cada vegada més, de bomberes al cos, crec que els parcs guanyen en diversitat i això enriqueix des de molts punts de vista. Cadascú té les seves qualitats, independentment del gènere, i la suma de totes elles fa que puguem treballar en equip de forma més completa. Enriquir els parcs amb diversitat en general, crec que és el més important.
Interior reserva el 40% de les places per a dones. Què en penses? Aquest, per mi, és un tema una mica delicat. Estic d’acord que cal fer alguna cosa per potenciar la presència de més dones dins del cos de bombers, el que ja no tinc tan clar és que la reserva de places sigui la manera més justa per a tothom.
Estic d’acord que cal fer alguna cosa per potenciar la presència de més dones dins del cos de bombers, el que ja no tinc tan clar és que la reserva de places sigui la manera més justa per a tothom.
Contemplaves viure al Pirineu? M’encanta el Pirineu. Gairebé totes les meves feines anteriors han estat vinculades a l’esport i a la muntanya. La meva intenció era escollir un parc gran que tingués més sortides per aprendre i formar-me, com el de Manresa, que és la meva ciutat, o el de Terrassa. La Seu estava també dins de les meves opcions. Així que es va confirmar el destí, vaig tenir clar que volia viure al Pirineu. Per mi, viure on treballo de bombera és una manera de cuidar el territori i la seva gent i dona més sentit a la meva feina.
Només fa tres anys que he entrat a bombers i necessito continuar aprenent. Així i tot, m'agradaria algun dia poder formar part d'alguns dels grups d'especialistes, com el GRAF o el GRAE
Què n'esperes de la professió a llarg termini... Només fa tres anys que he entrat a bombers i necessito continuar aprenent. Així i tot, m'agradaria algun dia poder formar part d'alguns dels grups d'especialistes, com el GRAF o el GRAE, que per tipologia de serveis són els que més em criden l'atenció. Ara bé, soc conscient que primer he de fer un recorregut llarg i aprendre a moure'm amb facilitat a la muntanya abans de poder rescatar a altres persones.
