Ets sociòleg i ara fas un màster d’Història Contemporània. Per què et vas decidir per la Sociologia? A veure, al principi tirava molt cap a les Ciències Polítiques, però em vaig adonar que no acabava de ser el que jo volia. Volia entendre la gent, no la política. Volia entendre com funcionàvem nosaltres com a persones, el sistema de valors i els comportaments. En definitiva, com funcionava la societat en general, no estrictament la política. Sempre dic que és una carrera que m’ha fet com a persona.
El teu llibre "La Cerdanya: una comarca inaccessible per a molta gent" ha posat la Cerdanya davant del mirall? Sí, segurament sí. També he de dir que no he dit res que no s’hagués dit abans. Més enllà de quina pugui ser la meva manera de pensar, del que es tractava era de fer un treball rigorós, amb dades, amb informació contrastada i el màxim d’objectiu possible amb relació a la situació social que viu la Cerdanya.
Volia entendre com funcionàvem nosaltres com a persones, el sistema de valors i els comportaments. En definitiva, com funcionava la societat en general, no estrictament la política. Sempre dic que la carrera de Sociologia m’ha fet com a persona.
La comarca està immersa en un procés de transformació social i econòmica? Sí, des de fa molts anys. És un procés pràcticament imparable i desfer-lo és molt complicat. És un peix que es mossega la cua: l’habitatge és inaccessible, les feines són precàries i temporals i l’oci és inexistent al llarg de l’any. Es tracta de trobar gent que vulgui quedar-se a viure a la Cerdanya, fer-hi la seva vida i desenvolupar un territori més enllà de tres dies a l’any, dels caps de setmana amb neu - cada vegada menys neu - i del mes d’agost.
El preu de l’habitatge expulsa els joves de la Cerdanya… Per descomptat, però no només el preu de l’habitatge. El treball fa també una anàlisi des del punt de vista de classe i la conclusió és que sempre guanyen els mateixos, els que ja en tenen. Durant les reivindicacions obreres del segle XIX i XX es barallaven per aconseguir vuit hores d’oci, vuit per dormir i vuit per treballar i avui a la Cerdanya no en tenim vuit de cap: no hi ha feina, no hi ha oci i no hi ha habitatge. Diria que anem enrere.
La Cerdanya viu un procés de transformació pràcticament imparable i desfer-lo és molt complicat. És un peix que es mossega la cua: l’habitatge és inaccessible, les feines són precàries i temporals i l’oci és inexistent al llarg de l’any.
El turisme és el problema? El turisme en si mateix no el veig com un problema. El problema és aquest tipus de turisme, un turisme adinerat que acaba rebentant els preus de tot el mercat, no només de compra i lloguer d'habitatges, sinó també dels béns bàsics i de serveis. La Cerdanya és la zona d’esbarjo de les classes altes de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i d’un tipus de gent que s’ho pot permetre.
El problema és aquest tipus de turisme, un turisme adinerat que acaba rebentant els preus de tot el mercat, no només de compra i lloguer d'habitatges, sinó també dels béns bàsics i de serveis.
Existeix un procés de substitució de la població? No només de la gent de la Cerdanya de sempre, amb pares i avis a la Cerdanya, sinó també dels que volen anar-hi a viure tot l’any per desenvolupar-hi el seu projecte de vida. La construcció de les segones residències o, en molts casos, terceres, ha portat a la Cerdanya aquesta classe social de nivell adquisitiu alt que acaba expulsant la classe treballadora i els joves. És allò que se’n diu gentrificació.
S’ha de desfer un sistema per muntar-ne un altre. I aquest nou sistema, ens agradi o no, implica tocar el crostó a més d’un. Amb pegats no ho salvarem.
Els ajuntaments han fet la feina? No l’han fet, en absolut. Els ajuntaments han fet molts diners amb els desenvolupaments urbanístics i la construcció de pletes per a la gent de fora i molt poc habitatge protegit i de lloguer social per als joves i la gent d’aquí. També haurien pogut promoure un altre tipus de turisme i afavorir altres activitats econòmiques diferents amb bonificacions i ajuts, però no ho han fet. Gran part de la culpa de la situació actual és de les administracions. S’ha de desfer un sistema per muntar-ne un altre. I aquest nou sistema, ens agradi o no, implica tocar el crostó a més d’un. Amb pegats no ho salvarem.
