Abril Obiols Martínez és de la Seu d’Urgell, té 16 anys, i el curs vinent començarà batxillerat a l’IES Joan Brudieu. Acaba de guanyar el 1r premi del 8è Concurs WhatsApp Relats i el Joles Sennell de contes infantils, en la categoria d’autors joves.
És des de petita que escrius històries? Escriure, el que es diu escriure, de petita no ho feia. El que sí que feia era inventar-me mil històries, era filla única i molt sovint em tocava jugar amb mi mateixa. Aquesta part creativa em ve del meu pare.
Sovint tinc la necessitat d’escriure idees i sensacions que em venen al cap escoltant una cançó o recordant un fet.
Així, quan vas començar? No va ser fins fa un parell d’anys que vaig començar a escriure algunes de les històries que se m’acudien, no totes. A casa tinc unes quantes llibretes i sovint tinc la necessitat d’escriure-hi idees i sensacions que em venen al cap escoltant una cançó o recordant un fet.
Acabes de guanyar el 1r premi del 8è Concurs WhatsApp Relats amb una narració potent i d’una gran força expressiva… A la deriva és la història d’un grup de persones migrants, que travessen el mar en pastera per arribar al nostre continent. Tot i que la història té un final dramàtic perquè els protagonistes no aconsegueixen sortir-se’n i no poden complir l’objectiu d’arribar a tocar terra.
La Cristina Canturri, la meva professora de català, a qui li dec que m’hagi esforçat a escriure, em va animar a presentar-me al concurs Joles Sennell de contes infantils
I també vas guanyar, tot just fa un mes, el Premi Joles Sennell de contes infantils, en la categoria d’autors joves… Un món sense color és un conte d’aquells que em vaig inventar de petita. La Cristina Canturri, la meva professora de català, a qui li dec que m’hagi esforçat a escriure, em va animar a presentar-me al concurs. La història explica com es formen els colors i la vaig rescatar de la meva memòria infantil. Què millor que presentar a un concurs de contes per a nens, una història inventada per una nena, vaig pensar.
Abans de l’escriptora, existeix la lectora. Llegeixes? Tampoc tant, però des de petita que llegeixo. Potser també perquè a casa es respira aquest ambient, tant a la nostra com a la dels padrins hi ha enormes prestatgeries plenes de llibres. La meva mare i la meva padrina són molt lectores.
Llegeixo una mica de tot, però potser em decanto més pels llibres juvenils, els típics d’aventures i misteri, amb una mica de drama.
I què llegeixes? Quins autors t’agraden? Una mica de tot, però potser em decanto més pels llibres juvenils, els típics d’aventures i misteri, amb una mica de drama. Quant als autors preferits, em passa com amb les cançons: no és que m’agradi un cantant en concret, trio la cançó. Amb els llibres succeeix el mateix.
Diuen que els joves d’avui estan massa pendents del mòbil i no tenen temps per llegir. Han deixat de llegir? És que depèn molt de la persona. També hi fa molt si el teu entorn et transmet que llegir és important i interessant, però depèn molt de la persona. Per exemple, tinc amics que no llegeixen mai perquè no els agrada o no en tenen el costum, però en tinc altres que s’empassen dos llibres a la setmana. Ara bé, també és veritat que la majoria de joves no són gaire de llegir.
M’agradaria provar d’escriure de debò, vull dir més seriosament. De moment, a l’hora de triar batxillerat, m’he decantat per l’humanístic.
El teu padrí, Josep Obiols, ha publicat llibres i és un gran divulgador de dites i llegendes de la Vall de Cabó. Ha estat una influència per tu? Jo crec que sí. El padrí sempre ha tingut històries per explicar. De ben petita em deia: mira, Abril, tu sabies que abans això era així o aixà i se’n deia d’aquesta manera o d’aquesta altra? El padrí sabia de tot i m’ha sabut transmetre la curiositat per les coses. És un gran explicador d’històries.
Et sents escriptora? No ho sé. Així que em faig gran, tinc més inseguretat a l’hora d’escriure, penso que potser no és prou bona aquella història o potser m’exigeixo més, no ho sé. Però, sí, m’agradaria provar d’escriure de debò, vull dir més seriosament. De moment, a l’hora de triar batxillerat, m’he decantat per l’humanístic.
