Els Bombers preveuen un augment de rescats de boletaires aquesta tardor coincidint amb una temporada de bolets que segons els micòlegs serà superior a la dels darrers cinc anys. Ho ha explicat a l'ACN Francesc Martínez, oficial dels GRAE, que ha demanat precaució i que la ciutadania vagi al bosc "en condicions correctes". Això inclou consultar quin temps farà abans de sortir de casa, dur roba i calçat adequat, un mapa, provisions i resseguir els camins. Tot plegat després que la setmana passada el cos auxiliés cinc buscadors de bolets, un dels quals va morir en patir un cop al cap. Des de 2011 el Govern ha reclamat el pagament d'onze rescats en el medi natural considerats imprudents -només un afecta un boletaire- i se n'han cobrat set.
La temporada de bolets ja ha arrencat i des de fa algunes setmanes n'han començat a aparèixer en algunes zones de la Val d’Aran o l’Alt Urgell. Es tracta de comarques on va ploure amb intensitat durant l’agost i principis de setembre i que ja han atret els primers boletaires, alguns més experts i d’altres menys, que cistell en mà recorren els boscos per cercar rovellons, camagrocs o llenegues, entre d’altres.
Els Bombers de la Generalitat han assegurat que aquest escenari suposarà que aquesta tardor hi podria haver un augment significatiu dels rescats de boletaires en el medi natural. “Si la temporada de bolets és bona hi ha més persones que surten a la muntanya a collir-ne, i això es tradueix en més serveis relacionats amb aquest aspecte”, ha assenyalat Francesc Martínez, oficial dels Bombers destinat al Grup d'Actuacions Especials (GRAE).
Tot i que ha deixat clar que el cos està "preparat" per atendre aquest increment d’activitat i que disposa dels mitjans necessaris per fer-hi front, ha demanat precaució a l’hora de sortir al bosc: “És bo que la gent gaudeixi de la natura, però cal fer-ho en unes condicions correctes”, ha valorat Martínez, que ha recordat que “el perfil del boletaire no és el mateix que el de les persones habituades a fer excursions per la muntanya o el bosc”.
En aquest sentit, ha recordat que cal una “preparació prèvia” abans de sortir de casa i que és imprescindible mirar la previsió meteorològica, portar l’equipament adequat, provisions, mapes i sobretot resseguir els camins i no ficar-se per qualsevol corriol: “De vegades ens trobem que els boletaires fugen dels camins, no saben ben bé per quina zona aniran ni ho expliquen, i si desapareixen, tampoc tens idea d’on han deixat el cotxe”, ha comentat. Aquests factors “compliquen una mica les recerques”.
Major interès pel medi natural des de la pandèmia
El membre del GRAE ha assegurat que des de la pandèmia s’ha registrat un increment significatiu de persones que van al bosc i a la muntanya, ja sigui a passejar, fer esport, o gaudir de l’entorn en família. Ha explicat que “en haver-hi més gent poden produir-se més imprudències”. Tot i que ha afirmat que la gent que surt al medi natural no va amb intenció de tenir un accident fortuït, ha avisat que a la muntanya “sempre hi ha risc” i que la possibilitat que els ciutadans puguin tenir una necessitat, es perdin o pateixin algun incident “sempre hi és”.
L'any 2019 el GRAE va fer 1.440 rescats al medi natural; el 2020 en va dur a terme 1.651; el 2021, 1.954; el 2022, 1.857; el 2023, 1.921; i fins el 31 d’agost d’aquest 2024 se n’han registrat 1.172. En concret, en el que portem de 2024 s’han fet 783 rescats de muntanya; 46 rescats o recerques en medi fluvial, 118 en l’àmbit marítim, 190 recerques de persones perdudes o desaparegudes, nou intervencions de guiatge de persones desorientades, 21 acompanyaments de ciutadans perduts i cinc rescats en coves i pous. La majoria de les actuacions que ha fet el GRAE al llarg dels anys corresponen a rescats de muntanya. En total, entre 2019 i 2024 se n'han comptabilitzat 6.364. El mes de major activitat és l'agost.
Més ciclistes accidentats
Si bé és cert que en termes generals les dades registren una tendència a l’alça en tots els àmbits, Martínez ha manifestat que en els darrers anys han crescut molt els accidents i avisos relacionats amb sortides en bicicleta de muntanya. Alhora, ha explicat que també s’han incrementat aquells que estan vinculats amb activitats recreatives aèries com volar en parapent o ala delta.
De la mateixa forma, ha indicat que en l’ambit marítim hi ha "molta més emergència" ara que abans. “No només pel que fa a les víctimes mortals, sinó perquè hi ha molta gent movent-se pel litoral, a les platges, practicant windsurf, sortint amb canoes, caiac o surf de rem”. En aquests casos, el cos de Bombers dona suport a Salvament Marítim, "que és qui té les competències".
Onze rescats imprudents reclamats des de 2011
Tot i que la Generalitat no cobra per gairebé cap dels serveis de rescat que es produeixen al medi natural, des de l'any 2009 existeix una normativa específica que regula una sèrie de supòsits objectius en què la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments pot exigir el pagament d'aquests operatius d'emergència.
Martínez ha detallat que es tracta d'episodis en què la persona salvada no portava l’equipament adequat per a la pràctica de l’activitat que feia, l'estava desenvolupant en una zona perillosa expressament senyalitzada, o en casos de falsos avisos de rescat.
El cost del rescat que ha de pagar la persona imprudent es determina en funció del nombre d’efectius i mitjans que intervinguin en la prestació del servei i del temps invertit. Així, els imports són de 43,05 euros per unitat i hora de bombers, de 55,90 euros per unitat i hora de vehicles i de 3.245,85 euros per unitat i hora d'helicòpters.
“Dels mil, quasi dos mil serveis anuals que fem, ben pocs entren dins d'aquests supòsits, i per tant, no es fan més taxes”, ha explicat el membre del GRAE dels Bombers que ha apuntat que “de serveis que puguin seguir al peu de la lletra el que diu la llei “n’hi ha pocs”.
Així, segons els Bombers, des de 2011 el Govern ha reclamat el pagament d'onze rescats considerats imprudents i fins ara l’executiu n’ha cobrat set. Aquests són un rescat a tres persones que el març de 2011 van intentar creuar el riu Muga tot i que la passera estava barrada amb tanques per la crescuda del cabal d’aigua. En aquest cas, l'import global de la intervenció és de 507,82 euros a repartir entre els tres afectats.
També el març de 2011, els Bombers van auxiliar un esquiador atrapat per una allau fora de pistes amb accés tancat, a la Masella (18.183,22). La Generalitat va acceptar un recurs administratiu interposat per l’afectat i finalment només va abonar 2.393,57. Per altra banda, també s’ha abonat el cost d’una actuació dels Bombers el maig de 2013 per treure una persona d'un vehicle que travessava el riu Segre (1.229,32 euros).
Així mateix, s’han cobrat el rescat de dues persones a Ribes de Freser l'any 2014, xifrat en 838,98 euros a dividir entre dos; el de dos excursionistes en una zona perillosa de Montserrat el juliol de 2018 i que ascendeix a 2.880,47 euros, també a repartir; un altre en què es va requerir sense motius objectius la intervenció dels Bombers per auxiliar una persona atrapada al canal esquerre del riu Ebre (366 euros); i un més que van tenir lloc al refugi de Coma de Vaca, a Queralbs, el març de 2020, poc després que entrés en vigor l'Estat d'alarma. S'hi van veure implicats dos muntanyistes i la xifra de l'actuació s’eleva a 2.736,34 euros.
Pendents de cobrament
Segons dades facilitades pels Bombers de la Generalitat, queden pendents de cobrament tres rescats. Per una banda el d’un boletaire el novembre de 2018, que ascendeix a 4.983,01 euros i per l'altra el fals avís de rescat d’una dona en un riu a Torres de Segre, valorat en 9.866,51 euros. A més, s’ha enviat per correu certificat una carta de pagament a un ciutadà francès que els Bombers van haver d’auxiliar després de llençar-se de les roques al mar, al Cap de Creus, en una àrea a la qual està prohibit accedir i que esta degudament senyalitzat amb cartells i plafons. L’import d’aquesta actuació ascendeix a 7.088 euros. El cobrament d'un operatiu per ajudar un ciclista a Llagostera l’any 2020, amb un cost de 6.420,20 euros, va quedar anul·lat per estimació del recurs presentat per l'afectat.
