Aquesta vegada, fa referència a la divulgació d'un tipus de patrimoni i, per què no, un dels nostres potser mal anomenats "petits museus" amb més recorregut i assentament al llarg de la història i que en un futur, podran visitar aquelles persones interessades en l'arqueologia si bé per arribar-hi cal estar en bona forma física.
Es tracta d'un jaciment situat a 2500 metres d'altitud, al coll de Molleres dintre del terme municipal de Meranges. El per què de la seva estratègica situació ve donat per la pràctica de la transhumància que hi va haver en aquest sector del Pirineu, segles i segles enrere, que anava lligada a la implantació territorial, no llunyana, de la ciutat romana de Iulia Libica (Llívia) que exercia el control i explotació de llocs, ubicats a l'eix transpirinenc, gràcies a la bona connexió que existia entre una gran xarxa de camins a través de les muntanyes.
Es tracta d'un jaciment situat a 2500 metres d'altitud, al coll de Molleres dintre del terme municipal de Meranges. El per què de la seva estratègica situació ve donat per la pràctica de la transhumància que hi va haver en aquest sector del Pirineu, segles i segles enrere, que anava lligada a la implantació territorial, no llunyana, de la ciutat romana de Iulia Libica (Llívia)
L'equip d'arqueologia de muntanya GIAP (ICAC-CERCA) és l'encarregat de portar a terme una campanya iniciada el 2022, emmarcada dins d'un projecte de recerca de l'evolució històrica dels paisatges mediterranis, així com dins del projecte quadriennal sobre arqueologia d'alta muntanya a les capçaleres del Segre i del Ter.
Les nombroses troballes arqueològiques obtingudes en el jaciment del coll de Molleres de Meranges, donen fe de les diverses fases en què ha estat ocupat. Una primera fase es podria situar entre el període íbero-ceretà i la fase romana, que abastaria els segles III aC fins l' I aC. Una segona fase el situa a l'antiguitat tardana, en època alt medieval, fins a ser finalment abandonat als segles XII - XIII. Properes excavacions perfilaran millor les funcions d'aquest estratègic punt de control de la vall i l'estructura ramadera, així com l'ocupació d'aquest espai altimontant.
En un futur, l'objectiu seria poder oferir visites acompanyades per experts per apropar al públic aquest llegat patrimonial pel que fa als paisatges culturals tal com ja ha començat a funcionar en altres indrets pirinencs que es troben en fases més avançades de coneixement, com és el cas dels jaciments museïtzats de la vall de Núria.
Núria Boltà
